Daniel Rubio: «El projecte Reus Energia ens situa en el mapa de la transició energètica a escala estatal»

L’empresa municipal comercialitzadora i productora elèctrica Reus Energia continua per bon camí aquest 2024. Així ho explica el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio Angosto, el qual detalla que l’objectiu de tancar el mandat l’any 2027 amb un 70% d’autoabastament energètic als equipaments municipals.

Un altre dels punts de millora en els quals es treballa des de Reus Energia és en mantenir el cost de la corba de demanada durant la nit mitjançant projectes d’emmagatzematge i de producció d’energia «que ens permetrien abastir-nos en dies i, sobretot, en franges horàries no solars».

Tot plegat passa per «un replantejament», i un dels reptes de Reus Energia és veure «com traslladem la corba de producció solar a les corbes de consum, i això passa per nous mètodes amb bateries de grans dimensions o sistemes d’acumulació». «Tot plegat significaria una reducció del cost», comenta Rubio. Així mateix, però, des que Reus Energia es troba facturant, a partir del novembre de 2023, mantenen un terme mitjà d’estalvi mensual d’entre 60.000 i 70.000 euros. En aquest sentit, el regidor de Medi Ambient esplaia que «estem veient que el marge d’estalvi d’energia és molt major del que ens havíem imaginat» i afegeix que «és un projecte que ens situa en el mapa de la transició energètica a escala estatal».

L’aposta de Reus Energia continua en ferm i recentment s’han adjudicat més kW per la instal·lació de plaques fotovoltaiques al Tecnoparc, Mercat Central, Pavelló Olímpic i l’Escola Rubió i Ors.

Daniel Rubio és conscient que «una de les línies més interessants és tenir una mirada una mica més supramunicipal, que Reus Energia no només pugui comprar energia per a la ciutat de Reus, sinó que municipis del nostre entorn. Aquest objectiu va agafant cada vegada una mica més força, com a mínim en el marc d’un model de negoci. El que encara no s’ha iniciat és el possible subministrament a la població. Es faran, però, algunes proves pilot com el cas del consumidor compartit al barri Gaudí, que actualment es troba pendent de sortir a licitació. No es tracta d’una fita senzilla, la de subministrar a la població. Daniel Rubio no hi tanca la porta, però considera que «hem de veure com avança el desplegament de lleis que ens puguin beneficiar per poder-se abastir i subministrar al sector privat.

La comunitat energètica del polígon d’Agro-Reus

El projecte estrella de Reus Energia és la comunitat energètica del polígon d’Agro-Reus. Daniel Rubio confirma que entrarà en funcionament entre el juny i el juliol d’enguany. Es farà la comercialització d’aquesta energia en el marc de la mateixa comunitat. Sempre valorant l’entrada de possibles nous membres.

Estem veient que el marge d’estalvi de Reus Energia és molt major del que ens havíem imaginat

El regidor de Medi Ambient treu pit que la comunitat energètica d’Agro-Reus és una de les més importants i potents d’Espanya, amb 4,4 megawatts instal·lats. La comunitat energètica preveu una segona fase per la integració d’altres empreses que s’hi vulguin adherir. «És una comunitat energètica oberta i voluntària, sempre ho hem dit», expressa Rubio. Tot i això, fins que no es trobi en marxa i es conegui la seva producció, la demanada i els excedents no es plantejarà l’entrada d’altres agents.

L’estalvi a escala mediambiental de la comunitat energètica del polígon d’Agro-Reus significarà més d’un 50% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

La sequera i les obres de l’EDAR

El tema de la sequera és un altre dels que preocupa a la ciutadania. «Històricament, Reus sempre ha combatut la sequera i, de fet, la ciutat està per sota dels consums que marca el pla de la Generalitat actualment», exposa Daniel Rubio. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Reus treballa en la recuperació de pous i minats i, de fet, ja se n’han incorporat tres a la xarxa d’aigües de la ciutat amb l’objectiu de gestionar l’aigua a través de recursos propis.

«Com més dependents som de l’abastament extern, més estem en mans de preus que són molt més cars que la gestió dels nostres propis recursos», rebla Daniel Rubio Angosto. Així, el regidor del consistori reusenc detalla que «no ens plantegem la renúncia de cap concessió, el que sí que veiem és que només dependre de l’aigua del riu Ebre té uns riscos. Per tant, com més aigua de quilòmetre 0 tinguem, menys dependents serem i el fet de tenir un abastament plural redueix els riscos».

L’Ajuntament de Reus treballa en diversos projectes de pous i minats i, a talla d’exemple, els projectes de l’Aeroport i del barri Fortuny es posaran en marxa entre el 2024 i el 2025. Existeix un pla d’inversions d’uns 3 milions d’euros per recuperar pous i minats amb l’objectiu que no siguin només per aigua de rec, sinó també potable.

L’estalvi a escala mediambiental de la comunitat energètica del polígon d’Agro-Reus significarà més d’un 50% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

L’objectiu de l’àrea de Medi Ambient és que, a quatre anys vista, el 100% de l’aigua de rec de la ciutat sigui a través de pous i minats, d’aigües que no són aprofitables per l’ús de boca.

En els darrers mesos, Unió de Pagesos reclama al Govern que les obres de l’EDAR de Reus es facin per la via d’urgència. Els agricultors asseguren que no poden esperar fins al 2026 perquè la sequera ja haurà matat tots els arbres. Rubio explica que participen de la comissió de seguiment de les obres, amb reunions periòdiques i que també s’han trobat amb l’ACA per posar fil a l’agulla. Malgrat tot, considera que és complicat reduir el temps d’execució, encara que 14 mesos ho considera «excessiu, però les regles del joc les marquen l’ACA i la Generalitat».

Continuar augmentant els índexs de reciclatge

En matèria de reciclatge, el 2023 les dades indicaven que l’increment per part de la ciutadania havia estat lleugerament superior, però lluny de les xifres marcades per la Unió Europea. Per Rubio, cal incidir amb la prevenció de residus, amb la bona gestió i la separació, tant pel que fa als domicilis com a les indústries.

Daniel Rubio i la seva regidoria incidiran en les deixalleries mòbils, un projecte que té un bon funcionament i que s’estan plantejant canvis a aplicar. En aquest sentit, s’implementaran dues noves deixalleries mòbils i es treballarà perquè «tinguin altres funcions en la línia de l’economia circular i la recuperació i no tant com a fenomen de la recollida de rebuig».

El tema dels contenidors intel·ligents també podria ser una de les solucions per incentivar el reciclatge. És una de les possibilitats en què es treballa a partir d’una futura ordenança. Rubio ho considera «una eina més, molt positiva encara que veig molt més eficaces per la capacitat d’identificació de l’usuari i de residu les deixalleries tant fixes com mòbils. «Són punts que permeten que l’administració pública pugui verificar que el que tu estàs portant està ben classificat».

Així, des de la regidoria de Medi Ambient no es tanca la porta a cap sistema de recollida «que ajudi a millorar les fraccions». L’objectiu, en resum, és arribar a les xifres de reciclatge que marca Europa.